.jpg)
Davant de la pregunta: que hi veus en aquest dibuix? Cadascú pot donar una resposta significativament diferent. Mentres una persona busca el significat global de la làmina, una altre posa énfasis en certs detalls del dibuix. Mentres una persona li desperta angúnia, una altre li pot fer gràcia. Fins i tot una persona pot veure animals mentre l'altre veu éssers humans. Davant de l'ambigüetat d'un dibuix, tendim a interpretar-lo en funció de les nostra subjectivitat. Les nostres emocions i aspectes interns es desperten i els llançem cap a la làmina per tal que aquesta adopti una vida particular, una vida basada amb la nostra interpretació. És a dir, d'alguna forma projectem cap al dibuix tot allò que d'alguna forma sentim. Ràpidament, el dibuix desperta i agafa vida. Es converteix en el responsable de tot allò que ens fa sentir, quan també podem considerar que, tot allò que ens fa sentir simplement ens pertany i que el que estem fent és enviant-ho cap a fora, cap a la làmina, i aquesta es limita a actuar com a un mirall. Una imatge en principi sense sentit, s'acaba convertint en un gegant, en un pallasso, en un monstre o fins i tot en una persona sense braços. Aquesta imatge d'alguna forma agafa vida i ens comença a parlar, ens comença a parlar de nosaltres.
En el nostre entorn no tenim per costum relacionar-nos amb làmines de Rorschach, més aviat ens relacionem amb persones, però l'efecte que es produeix entre nosaltres i les làmines de tinta i l'efecte que es produeix entre nosaltres i certes persones, pot arribar a ser similar. Sovint hi ha persones que ens desperten certes emocions negatives com per exemple la ràbia. Com les làmines, aquestes persones es converteixen amb les responsables de despertar els nostres sentiments negatius. Però ens podem qüestionar fins a quin punt aquestes persones són les responsables del que sentim. Pot haver la possibilitat de que la nostra ràbia, d'alguna forma quelcom intolerable de mantenir dins nostre, busqui surtir i allotjar-se a algun lloc i que siguem nosaltres els responsables de sentir-la o no.
Fins a quin punt les emocions negatives que sentim són responsabilitat de l'altre?
Quina part del malestar que sentim és collita nostra i quina part ve imposat des de fora?
La projecció és un mecanisme que fem servir sense donar-nos compte. Agafar consciència d'aquestes qüestions permet integrar en nosaltres allò que d'alguna forma rebutgem. D'aquesta manera es poden assentar les bases per començar un desenvolupament personal i un major compromís amb el benestar d'un mateix.
