Apliquem la Psicologia al Creixement Personal

jueves, 19 de julio de 2012

Solucions Rígides






Hi ha peçes (solucions) que neixen de la Màquina de la Rigidesa Psicològica.
Quins són els seus paràmetres?


Paràmetre Evitació 


La Màquina de Rigidesa Psicològica és especialista en crear solucions de tipus evitatiu. Les solucions evitatives són totes aquelles que intenten allunyar, camuflar, controlar, i/o negar el problema, el conflicte personal o l'emoció negativa. Quan utilitzem aquest tipus de solucions estem considerant el problema com quelcom que ràpidament hem d'eliminar ja que la seva presència ens produeix malestar. Però l'eliminem realment? Quan evitem el problema, ja sigui allunyant-lo, camuflant-lo, controlant-lo i/o negant-lo, el que estem fent és investint-lo de poder. El convertim en alguna cosa que ens trascendeix, que no ens pertany, que és superior a nosaltres. La nostra energia es centra en tenir controlat el problema. Evitar-lo ens permet eliminar de forma momentànea el  malestar que ens produeix. Seria interessant que aquesta reducció del malestar fos una solució parcial i no final. És a dir, podríem evitar amb la finalitat d'agafar aire i començar a el·laborar el problema, per tal que, la pròxima vegada que aparegui, puguem afrontar-lo d'una forma diferent. Qualsevol solució de tipus evitativa és una solució rígida, ja que està enfocada en alimentar el problema i encarar-lo sempre de la mateixa forma. Podem considerar el problema com quelcom que ens pertany, si ens crea molt malestar allunyar-se d'ell, però amb l'objectiu de reflexionar com no evitar-lo. Considerar la possibilitat de que el problema està parlant de nosaltres, que tenim l'opció d'acceptar-lo i ballar amb ell una dansa basada en l'exploració dels nostres valors interns


Paràmetre Valors externs 


La Màquina de Rigidesa Psicològica és especialista en crear també solucions basades en valors externs. El manual d'instruccions és útil per fer-nos una idea de com funciona un aparell.  L'aparell pot presentar problemes. Podem utilitzar el manual per solucionar-los, però si aquests problemes apreixen reiteradament, continuar aplicant el manual que ens han proporcionat des de fora no ens està ajudant. Tal i com comentàvem en l'anterior punt, considerar el problema com quelcom que ens pertany, ens obra les portes a explorar els nostres valors interns per tal que aquests es converteixin en la base per acceptar el problema. Aquesta exploració ens permet crear el nostre propi manual d'instruccions, aquell que sorgeix de connectar directament amb el problema, amb el malestar: amb nosaltres mateixos. Les guies externes funcionen molt bé com orientacions generals, però arriba un moment en el qual, resulta interessant aixecar la mirada del llibre que tenim davant, i començar a crear el nostre propi llibre. Connectar amb el problema basant-nos amb els nostres valors i no amb els que ens marquen, perment connectar amb el problema d'una forma especial i particular. Aquesta connexió ens pot permetre acollir-lo i el·laborar-lo.

Paràmetre Contingut 


La Màquina de Rigidesa Psicològica és especialista en crear solucions basades en el contingut. Una solució basada en el contingut és molt ambiciosa. És aquella solució que funciona com una clau mestra i que en principi funciona sempre. Intentem aplicar-la de totes les formes possibles ja que és aquella que encaixa perfectament amb el problema. Però aquesta solució s'ha d'empapar del context en el que apareix el problema. Utilitzar una solució contextual ens permet afrontar-lo d'una forma més conscient. Considerar el context com el resultat de la nostra subjectivitat, permet crear solucions subjectives, aquelles que connecten amb els nostres valors interns, que al mateix temps són aquelles que ens permeten considerar el problema com a una part nostra, com una part susceptible a ser acceptada, integrada i el·laborada. 


Aquests tres paràmetres de funcionament rígid permeten solucions de tipus temporal. És interessant considerar aquest tipus de solucions com a mètodes d'afrontament útils per agafar aire. Aquest aire que agafem pot ser ideal per començar a nutrir la nostra Màquina de Flexibilitat Psicològica, per tendir a la creació de solucions més integradores: solucions més conscients.



La Flexibilitat Psicològica és aquella que ens permet afrontar els problemes utilitzant: 


Solucions que tenen en compte el context.
Solucions que sorgeixen d'explorar els nostres valors interns.
Solucions que accepten el problema i l'el·laboren



miércoles, 18 de julio de 2012

D'on neixen les solucions?




Els nostres moments de malestar poden ser encarats de diferents maneres. Cadascú té la seva guia particular de com ho ha de fer per solucionar els problemes que es presenten o com afrontar els conflictes interns. Independentment del mètode que tinguem, s'ha de tenir en compte que sempre existeix una intenció positiva, la intenció d'encarar el problema. Però sovint ens quedem atrapats en l'ús de solucions que el que fan en el fons, en els millors dels casos, és mantenir el problema, i en el pitjor dels casos, incrementar-lo. Cadascú decideix les millors maneres d'afrontar el seu malestar. N'hi ha moltes, i cadascú coneix la seva. Però sovint el resultat no és l'esperat. Llavors apliquem altres solucions, altres formes d'afrontar el problema. Però, que passa si tornem a obtenir un resultat no desitjat? 

Hi ha moltes possibles solucions, tantes com problemes, però quan aquestes no son efectives seria interessant no plantejar un canvi de solució sino explorar des de quins paràmetres estic aplicant aquestes solucions. Davant d'un mateix problema hem intentat aplicar infinitats de diferents solucions sense obtenir el resultat desitjat. Aquesta situació és una molt bona oportunitat per explorar quin denominador comú tenen les solucions que hem anat aplicant. Trobar allò que és igual entre el que és diferent. Aquesta premisa ens obra les portes a descobrir que potser les diferents solucions que hem anat aplicant són diferents en aparença però funcionalment és sempre la mateixa solució. D'aquesta forma podem descobrir que no és important la solució que apliquem sinó els paràmetres dels quals neix. 

A tall d'exemple:

Tenim davant nostre un trencaclosques. Al nostre costat una màquina que fabrica peçes. Hem de col·locar-ne una, però cap de les peçes, que ens ofereix la màquina, encaixa. La màquina ens ofereix peçes de diferents colors. Pensem que són diferents i provem d'encaixar-les, però no tenim èxit. Però quan les observem bé, veïem que el patró és sempre el mateix, i que per aquest motiu, cap de les peçes encaixa. La màquina s'ha dedicat a oferir-nos diferents peçes, però només es diferencien pel color. Inspeccionar i modificar els paràmetres de funcionament de la màquina ens pot permetre obtenir aquella peça amb el patró adeqüat. Aquella peça flexible que encaixa. 

Hi ha peçes (solucions) que neixen de la Màquina de la Rigidesa Psicològica.

Altres peçes (solucions) neixen de la Màquina de la Flexibilitat Psicològica.  

Quins són els paràmetres que determinen el tipus de Màquina?


viernes, 13 de julio de 2012

La projecció


Davant de la pregunta: que hi veus en aquest dibuix? Cadascú pot donar una resposta significativament diferent. Mentres una persona busca el significat global de la làmina, una altre posa énfasis en certs detalls del dibuix. Mentres una persona li desperta angúnia, una altre li pot fer gràcia. Fins i tot una persona pot veure animals mentre l'altre veu éssers humans.  Davant de l'ambigüetat d'un dibuix, tendim a interpretar-lo en funció de les nostra subjectivitat. Les nostres emocions i aspectes interns es desperten i els llançem cap a la làmina per tal que aquesta adopti una vida particular, una vida basada amb la nostra interpretació. És a dir, d'alguna forma projectem cap al dibuix tot allò que d'alguna forma sentim. Ràpidament, el dibuix desperta i agafa vida. Es converteix en el responsable de tot allò que ens fa sentir, quan també podem considerar que, tot allò que ens fa sentir simplement ens pertany i que el que estem fent és enviant-ho cap a fora, cap a la làmina, i aquesta es limita a actuar com a un mirall. Una imatge en principi sense sentit, s'acaba convertint en un gegant, en un pallasso, en un monstre o fins i tot en una persona sense braços. Aquesta imatge d'alguna forma agafa vida i ens comença a parlar, ens comença a parlar de nosaltres. 

En el nostre entorn no tenim per costum relacionar-nos amb làmines de Rorschach, més aviat ens relacionem amb persones, però l'efecte que es produeix entre nosaltres i les làmines de tinta i l'efecte que es produeix entre nosaltres i certes persones, pot arribar a ser similar. Sovint hi ha persones que ens desperten certes emocions negatives com per exemple la ràbia. Com les làmines, aquestes persones es converteixen amb les responsables de despertar els nostres sentiments negatius. Però ens podem qüestionar fins a quin punt aquestes persones són les responsables del que sentim. Pot haver la possibilitat de que la nostra ràbia, d'alguna forma quelcom intolerable de mantenir dins nostre, busqui surtir i allotjar-se a algun lloc i que siguem nosaltres els responsables de sentir-la o no.

Fins a quin punt les emocions negatives que sentim són responsabilitat de l'altre?
Quina part del malestar que sentim és collita nostra i quina part ve imposat des de fora?

La projecció és un mecanisme que fem servir sense donar-nos compte. Agafar consciència d'aquestes qüestions permet integrar en nosaltres allò que d'alguna forma rebutgem. D'aquesta manera es poden assentar les bases per començar un desenvolupament personal i un major compromís amb el benestar d'un mateix. 


Estic considerant tot el que hauria de considerar?



Un Tot el forma un conjunt d'elements. Si considerem només una part d'aquests elements podem caure en un error: fer una conclusió basada en definir el Tot només en funció dels elements que hem considerat. Per exemple: 

Podem estar passant per un péssim moment a nivell laboral. 
Arribem a la conclusió de que la nostra vida és péssima. 

Podem estar discutits amb alguna persona perquè no compartim certs punts de vista
Arribem a la conclusió de que no podem compartir res amb aquesta persona. 

Sovint, quan passem per una situació desagradable, el nostre mapa mental s'activa i es converteix en una poderosa màquina de fer conclusions, però malauradament, no es converteix en una poderosa màquina de considerar. Un conclusió és la proposició final a que s'arriba un cop s'han integrat totes les premises, per tant, si no s'ha considerat tot el que s'havia de considerar, ¿a quin tipus de conclusió arribem? Doncs arribem a una conclusió precipitada, ja que en ella, no s'hi troben integrats tots els elements necessaris per tal de que sigui una conclusió integradora.

Podem estar passant per un péssim moment a nivell laboral. El nostre mapa mental s'activa i ràpidament treu una conclusió: la nostra vida és péssima. Seria interessant que en aquest tipus de situacions el nostre mapa mental es transformés en una màquina de considerar. En aquest cas, abans d'arribar a cap conclusió, es posaria a analitzar tots aquells elements que formen la nostra vida. Donaria el pes que li correspon a la qüestió laboral, i també el pes que li correspon a les altres qüestions que formen la nostra vida. D'aquesta manera la conclusió triga en arribar, i es quelcom interessant, i fins i tot, podriem dir que es tractaria d'una bona notícia. Una no conclusió, en aquests casos, permet estar obert, no només a considerar allò que no hem considerat, sino també estar obert a noves consideracions que encara no existeixen i que podem crear.

L'energia personal enfocada a integrar tots els elements que formen un tot i no a extreure conclusions precipitades, és una energia enfocada a la búsqueda d'una major consciència.

Una conclusió pot tancar una porta. Una mala conclusió pot tancar una porta amb els nostres dits enganxats. 





La generalització


En el nostre mapa mental existeix un criteri d'orientació molt comú anomenat generalització. Considerar que la generalització és un error que el nostre mapa mental tendeix a cometre seria un error, perque considerar això, seria precisament fer una generalització

La generalització és quelcom adaptatiu. Rebem infinitat d'estímuls i informacions que necessitem categoritzar per tal de que el nostre funcionament mental sigui eficient. Agrupem diferents informacions per acabar el·laborant categories generals: el que és bo, el que és dolent, perillós, agradable, divertit o fins i tot, allò que és avorrit. Generalitzar és una forma innata que tenim per relacionar-nos amb el nostre entorn. Pero hi ha un moment en que aquesta generalització pot ser contraproduent, el moment en que aquesta ens impedeix considerar i descobrir aquells detalls i excepcions que s'amaguen entre el terreny de la nostra experiència. Quan ens ha succeït quelcom negatiu, seria interessant tenir en compte els detalls particulars per tal de permetre ampliar la nostra consciència. Estar aferrats indiscriminadament a la generalització fa que passi de ser quelcom a utilitzar a ser quelcom que ens utilitza. Ser "utilitzats" per la generalització ens treu autonomia i capacitat crítica, fa que ens enfoquem a buscar i a trobar allò que confirma la generalització del nostre mapa mental, i en certs casos es pot convertir en un limitador del nostre benestar personal. 

Pensem en diferents situacions que ens generin cert malestar.
Provem de manifestar-les utilitzant per una banda la generalització i per altre banda el detall.

- Sempre...
- Tots...
- Tot...
- ...
- En aquest cas... 
- Ara mateix...
- En aquell moment...
- Alguna vegada...
- ...
- Mai...
- Cap...
- Res...
- ...

En quin dels dos casos sorgeix l'oportunitat?
En quin dels dos casos la nostra capacitat de decidir queda disminuïda?
En quin dels dos casos està la llavor del canvi?
En quin dels dos casos és més fàcil preservar el nostre benestar personal?

El nostre mapa mental té tendència a generalitzar i obviar els elements particulars que trenquen amb aquesta generalització. Seria interessant que el nostre mapa mental estigués preparat també per especificar. 
Especificar la generalització és una bona forma d'apostar per: l'oportunitat de poder decidir fer un canvi. Aquell que ens permet enfocar-nos cap a un major benestar personal. 

jueves, 12 de julio de 2012

Com ens posicionem?






Els nostres pensaments i les nostres emocions formen un mapa mental que marca les pautes de com ens hem de relacionar amb el nostre entorn. Aquests mapes permeten orientar-nos en el terreny del nostre dia a dia, però sovint, en aquest apareixen diferents elements que no estaven detallats en el nostre mapa. Tot i així, li continuem fent cas, evitant contactar d'aquesta manera amb allò inesperat que apareix en el terreny. Ens posicionem en funció d'aquest mapes mentals quan aquests sovint no es corresponen amb la realitat. 




Quins son els principals errors del nostre mapa mental?


Quins son els elements que apareixen en el terreny i que decidim evitar? 


miércoles, 11 de julio de 2012

Comença la funció



La imaginació és una capacitat que tots tenim i que ens permet plantejar versions altenatives de la nostra realitat. Amb la imaginació podem fer l'excercici d'observar-nos des de fora. Podem obrir la nostra perspectiva per veure de quina manera ens vinculem amb el món exterior, al mateix temps, que contactem amb aquells aspectes interns que hi estan implicats. 


Imagina que la teva vida ha estat convertida en una obra teatral i que està a punt d'ésser representada. Imagina quin tamany té el teatre, com és l'escenari i quants espectadors hi ha. Llavors s'aixeca el teló:

Quina és la primera escena de l'obra?
Quins personatges hi apareixen? Quins d'ells son els protagonistes?
Que succeeix en aquesta primera escena?
Quin és el títol de l'obra?
Es tracta d'un drama, una tragèdia, una comèdia o un musical?

Imagina que arribem al final de l'obra, a la darrera escena on es representa l'últim dia de la teva vida.

Quants anys tens?
A on et trobes? 
Quins personatges hi apareixen?
Que succeeix en aquesta última escena?

Imagina que fas un repàs del que ha estat la teva vida.

Quines coses sents que has aconseguit fer?
Quines coses sents que t'han faltat per fer?

Imagina que has decidit l'epitafi que resumeix el que ha estat la teva vida en una breu frase

Quina és aquesta frase?

Imagina que l'epitafi no l'has decidit tú, que l'han decidit les persones que t'han envoltat durant la teva vida. En aquest epitafi es resumeix la teva vida segons els demés.

Quina és aquesta frase?

Imagina que l'obra finalitza.

Com reacciona el públic?
Quins comentaris fan?

lunes, 9 de julio de 2012

El terreny desconegut del símbol




Un símbol representa molt més que el seu significat inmediat. Si ens endinsem en la seva interpretació, podem explorar una realitat plena de continguts emocionals. Davant d'un símbol reaccionem d'una forma particular. Quan ens aproximem a ell d'una forma lógica i racional, no podem arribar a conèixer la totalitat del seu significat, ja que en ell, existeix quelcom especial. Existeix un terreny desconegut on es troben condensats certs aspectes del nostre psiquisme. Quan ens trobem davant d'un símbol ens hi podem acostar objectivament realitzant una descripció formal del que tenim davant. També podem fer certa suposició del que podría voler dir anant una mica més enllà del que veiem. Però quan realment un símbol ens "parla" és en el moment en que contactem amb ell captant-lo des de la nostra pròpia subjectivitat. És llavors quan la nostra part emocional agafa el control i pot veure's allotjada en el terreny desconegut del símbol. Aquest es converteix en un mirall on veiem reflectida la nostra imatge més íntima.

Existeixen una classe de símbols especialment significatius: aquells que cadascú de nosaltres creem mentres dormim. Quan somiem el nostre inconscient agafa les regnes i comença a fabricar tot un conjunt d'imatges, situacions, personatges, escenaris i conflictes. Aquests elements representen les nostra part emocional que cada nit desperta per donar-nos una versió genuina del que som. Quan despertem i recordem el somni, ens trobem davant d'un conjunt de símbols que nosaltres mateixos hem creat. Aquests símbols representen una versió complementaria de la nostra realitat desperta. Sovint aquests símbols són una exageració del que hem viscut, una compensació del que no vivim, una reacció davant del que vivim i també poden ser un simulacre del que tenim pendent per viure. Independentment del tipus de somni que tinguem, tots ells ens mostren aquella part complementaria de nosaltres mateixos. 

Els somnis ens conviden a explorar el seu simbolisme, a contactar amb la seva part desconeguda. 
Els somnis ens conviden a contactar d'una forma més intensa amb nosaltres mateixos. És una forma d'obtenir una major autoconsciència



"Cuanto más aptos somos para hacer consciente lo que es inconsciente, mas grande es la cantidad de vida que integramos" 
C.G.Jung 



jueves, 5 de julio de 2012

La Rueda de Funcionamiento Personal





Afrontamos nuestro día a día según los recursos personales de que dispongamos. Utilizamos criterios, actitudes y parámetros para interpretar la realidad que nos rodea. La experiencia nos los facilita y nosotros los convertimos en una serie de consideraciones generales de como debemos relacionarnos con el mundo. Es decir, de los hechos particulares de nuestra experiencia sacamos conclusiones generales y estas las utilizamos para afrontar los hechos particulares. Se trata de un círculo que se retroalimenta des de lo particular a lo general y des de lo general a lo particular. Cuando aparecen dificultades es difícil afrontarlas de otra forma que no sea con la forma de nuestra Rueda de Funcionamiento Personal. 

Considerar nuevas hipótesis de como relacionarnos con nuestro día día abre las puertas a una mayor autoconsciencia. Es interesante aprovechar la dinámica de funcionamiento con la que ya nos encontramos enraizados y cuestionar las hipótesis con las que hemos estado funcionado hasta ahora. Resulta enriquecedor renovarlas y llevarlas a la práctica. El crecimiento personal permite que nuestra Rueda de Funcionamiento Personal vaya recibiendo modificaciones y que podamos movernos hacia nuevas experiencias. Este movimiento permite vivir en primera persona los hechos particulares des de otros parámetros interpretativos. Así pues, la vida cotidiana se puede transformar en el laboratorio donde se ponen a prueba las diferentes hipótesis que hemos logrado crear y trabajar en nuestro proceso de crecimiento personal. 

Nuestra Rueda de Funcionamiento Personal siempre gira hacia una dirección. Es interesante considerar la posibilidad de que puede girar hacia otro lado. En ese otro lado hay un terreno que te pertenece y que te está esperando para que lo explores. 

miércoles, 4 de julio de 2012

Segunda Parte: el encuentro



No pasaba día que no la buscara. Cada mañana se despertaba con su imagen en la cabeza. Sus días ya no eran una repetición. La obra de teatro tenía un nuevo título: la búsqueda de mi oportunidad. Gracias a esta feliz persecución, pasó los días más apasionantes de su vida. Pero pasaron los meses y su búsqueda se fue frustrando ya que no conseguía encontrarla. La felicidad que sentía al principio se acabó transformando en decepción. Como despierto no la encontraba, decidió ir a buscarla dormido. Una noche se dispuso a indagar en sus sueños en busca, de al menos, una pequeña pista. Esa noche soñó con ella. Revivió la escena del accidente. A partir de entonces, cada noche se repetía el mismo sueño: veía a la chica, no podía frenar, impactaba contra ella y ésta se desintegraba en trozos muy pequeños. No conseguía recordar nada más, ya que se despertaba de golpe aturdido. 
Un día decidió ir al lugar donde empezó todo. Paró el coche en el arcén. Se quedó un buen rato de pie. Con los ojos cerrados, intentó revivir la escena del sueño por si recordaba algún detalle. No hubo suerte. Subió al coche y arrancó. De golpe oyó un estruendo pitido. Detrás suyo había un camión intentando frenar. Pero no tuvo tiempo. El camión volcó al mismo tiempo que impactaba contra el coche. Él estaba consciente, no le había pasado nada. El conductor del camión también estaba ileso. La carretera había quedado colmada de la carga del camión. Eran semillas. Salió del coche y cogió unas cuantas con la mano. Las miró de cerca. En ese momento recordó el sueño. Ella se desintegraba en semillas. De repente entendió que por mucho que la buscara no la podría encontrar. Él tenía que crearla. Tenía que plantar la semilla de su Oportunidad, regarla y cuidarla. Él era el responsable de hacer crecer su Oportunidad. 



Primera Parte: la búsqueda



La carretera estaba desierta. El día había transcurrido sin pena ni gloria y volvía de nuevo a casa con la sensación de vacío. El cansancio le recorría todo el cuerpo haciéndose evidente en sus ojos, los cuales hacían el intento de cerrarse. Su dedo los frotaba con fuerza al mismo tiempo que largos bostezos se mezclaban con la voz del locutor de radio retransmitiendo las noticias, que quitando ciertos matices, no dejaban de ser las mismas que el día anterior. Tenía la sensación de encontrarse totalmente preso de una función teatral que se repetía día tras día, en la que él era el protagonista principal. La obra se titulaba: El Sinsentido de la Vida, y la representación era diaria.  
No tuvo tiempo de frenar. Se la llevó por delante. Fue del todo imposible reaccionar. Salió rápidamente del  coche a socorrerla. Era una chica joven. No respondía. Sin pensarlo la cogió en brazos y la acomodó en el asiento trasero. Arrancó y se dirigió al hospital a toda velocidad. Sabía que no estaba haciendo lo correcto, tendría que haber llamado a una ambulancia y esperar que la reanimaran. Pero algo lo impulsó a actuar de esa forma. Al cabo de unos minutos la chica despertó y como si no hubiera pasado nada le pidió que la dejara bajar. Paró el coche y ella bajó. Él continuó la marcha pensando que no había hecho lo correcto, tendría que haberla llevado igualmente al hospital para que la examinaran. Frenó en seco. Dio media vuelta y fue a buscarla. Se pasó toda la noche recorriendo la carretera en los dos sentidos. No la encontró. Estaba apunto de amanecer, cuando volviendo ya dirección a su casa, vio en el arcén una mochila. Dentro había una carta que decía:


Estaba cansada de verte bostezar, de verte sumergido en una queja constante, de tu pesimismo, de tu vagancia, de su obtusa forma de ver la vida. Quise darte una lección. Por eso me tiré encima de tu coche. Ahora estas condenado a continuar buscándome. En lo que te queda de vida estás dulcemente condenado a encontrarme. Soy tu Oportunidad. La Oportunidad de tu vida. Ahora cada mañana tendrás un nuevo reto. Estarás obligado a abrir bien los ojos. Recuerda: puedo estar en cualquier sitio. 


Els contes i el seu simbolisme



Els contes són un instrument ideal per comunicar significats d'una forma indirecta mitjançant un simbolisme. Aquest simbolisme pot ésser mediat per la metáfora, processat per la nostre ment imaginativa i elaborat per la nostra ment lògica. D'aquesta manera, inconscient i conscient, poden treballar plegats per tal d'integrar tota una sèrie de significats. La metàfora transmet un missatge de forma subtil y suau, partint d'un nivell profund, un missatge que posteriorment acaba sent elaborat per la nostre raó. En els contes ens trobem situacions i personatges que ens suggereixen una realitat altenativa que pot estar vinculada de forma simbòlica amb la nostre realitat quotidiana. D'aquesta forma podem accedir a noves prespectives, questionar i afrontar d'una forma creativa aquells aspectes personals que puguin estar en conflicte.
Les nostre emocions són entitats que tenen un orígen abstracte. Si les volem conèixer de prop, cal identificar-les en el seu orígen, i tal com em dit abans, aquest orígen és quelcom abstracte, i identificar una cosa abstracte és complicat. Els contes permeten simbolitzar les emocions i per tant, són una bona forma de poder identificar-les. Podem definir la por com a: sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill; o definir-la com a: sensació de tenir un nus a l'estòmac. Quan algú vol fer referencia a la por o a una altre tipus d'emoció tendeix a utilitzar de forma espontànea una definició similar a la segona. Per definir necessitem identificar, i quan el que pretenem definir és quelcom abstracte, la tendència és a simbolitzar. Per tant, definir l'essència de certs conflictes personals a través d'instruments simbòlics obre les portes a poder identificar-los, a poder treballar-los. El conte, és una bona eina per aquest fi. 


La metáfora como vehículo





Existen dos pueblos. El pueblo de la Imaginación y el pueblo de la Razón. En el pueblo de la Imaginación vive un significado. El pueblo de la Razón considera ese significado como algo extraño y sin sentido. Entonces tal significado quiere darse a conocer. Decide ir hacia el pueblo de la Razón, y para tal fin, alquila un coche llamado metáfora que lo transportará hasta dicho pueblo. Cuando llegue, el pueblo de la Razón verá el significado de cerca. Ya no lo considerará como algo extraño, lo entenderá y lo acogerá. De esta forma, la metáfora se convierte en el vehículo dónde viaja el significado. El trayecto lo realiza por una carretera con baches que une estos dos pueblos. La intención es que cuantos mas significados a bordo de la metáfora crucen esta carretera, más se allanará y más rápida será. Es decir, gracias a que el significado quiera darse a conocer, estos dos pueblos tendrán la posibilidad de estar mejor comunicados, llegar a entenderse y trabajar juntos. 


Tenemos la tendencia de captar el mundo utilizando un pensamiento lógico-formal (Hemisferio Izquierdo). De la misma forma interpretamos los problemas que se nos presentan. Para solucionarlos, estamos desbordados de consejos racionales de los que se derivan estrategias que no acaban de funcionar. La metáfora es una buena herramienta para plantear los conflictos y sus posibles soluciones desde unos parámetros diferentes usando un pensamiento imaginativo (Hemisferio Derecho). Este cambio de enfoque permite adquirir una consciencia diferente de nuestra vida personal. De ninguna forma se sugiere desechar el pensamiento lógico, ya que este es esencial en el proceso que nos ocupa. Este tipo de pensamiento nos sirve para poder elaborar después el significado que hay detrás de la metáfora. El objetivo es integrar la imaginación y la lógica para que trabajen hacia un fin común: una mayor consciencia de uno mismo.