Els contes són un instrument ideal per comunicar significats d'una forma indirecta mitjançant un simbolisme. Aquest simbolisme pot ésser mediat per la metáfora, processat per la nostre ment imaginativa i elaborat per la nostra ment lògica. D'aquesta manera, inconscient i conscient, poden treballar plegats per tal d'integrar tota una sèrie de significats. La metàfora transmet un missatge de forma subtil y suau, partint d'un nivell profund, un missatge que posteriorment acaba sent elaborat per la nostre raó. En els contes ens trobem situacions i personatges que ens suggereixen una realitat altenativa que pot estar vinculada de forma simbòlica amb la nostre realitat quotidiana. D'aquesta forma podem accedir a noves prespectives, questionar i afrontar d'una forma creativa aquells aspectes personals que puguin estar en conflicte.
Les nostre emocions són entitats que tenen un orígen abstracte. Si les volem conèixer de prop, cal identificar-les en el seu orígen, i tal com em dit abans, aquest orígen és quelcom abstracte, i identificar una cosa abstracte és complicat. Els contes permeten simbolitzar les emocions i per tant, són una bona forma de poder identificar-les. Podem definir la por com a: sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill; o definir-la com a: sensació de tenir un nus a l'estòmac. Quan algú vol fer referencia a la por o a una altre tipus d'emoció tendeix a utilitzar de forma espontànea una definició similar a la segona. Per definir necessitem identificar, i quan el que pretenem definir és quelcom abstracte, la tendència és a simbolitzar. Per tant, definir l'essència de certs conflictes personals a través d'instruments simbòlics obre les portes a poder identificar-los, a poder treballar-los. El conte, és una bona eina per aquest fi.
