.jpg)
D'arrels, n'hi ha de diferents tipus: pensaments, emocions, sentiments, fantasies, records, certeses, dubtes..., que s'interrelacionen formant un gran món subjectiu que necessitem fer sortir a la superfície per tal d'afrontarnos al nostre dia dia. Segons l'experiència de cadascú, aquestes arrels acaben tenint una forma determinada. Sovint, aquestes arrels queden tan enterrades que oblidem que les tenim, i per tant perden la ocasió d'ésser interrogades. Ens acabem identificant "amb el que ens passa" i perdem l'oportunitat d'identificar-nos "amb el que som". A tall d'exemple, si a una persona li passa una "desgràcia" sovint acaba dient "sóc un desgraciat" i no "sóc una persona amb qualitats i defectes a la que li ha passat una desgràcia". Tenim tendència definir-nos en funció del que passa a fora, i és normal, ja que en el nostre desenvolupament això és quelcom adaptatiu. Necessitem d'estímuls externs per crèixer, però hi ha un moment, en el que necessitem plantejar-nos quina forma han acabat tenint les nostres arrels i com les podem fer moure per tal que a fora pugui crèixer quelcom nou.
