Una mateixa realitat pot ser interpretada de formes molt diferents. Ens relacionem amb el que ens envolta en funció del que som. Un món intern i un d'extern que es retroalimenten constantment. Però molts cops, el que veiem a fora no ens agrada. En aquests moments és important plantejar-se quina part de nosaltres està implicada en aquesta realitat que ens crea insatisfacció. No coneixem el món d’una manera immediata, sinó que el construïm. El construim utilitzant un conjunt de paràmetres (pensaments, creences, relacions de causa-efecte, emocions desbordants...) que hem anat adquirint i desenvolupant durant el llarg de la nostra vida. L'autoconeixement ens permet aturar-nos i plantejar-nos quins són aquests parámetres, i el més important de tot: ens permet qüestionar-los. Qüestionar aquests paràmetres és un treball personal intens i complicat ja que aquests esquemes són els que ens han permés fins ara afrontar la nostra realitat, i per tant som molt fidels a ells. Ens trobem tan identificats amb aquests paràmetres que qüestionar-los és el mateix que qüestionar-nos a nosaltres mateixos. Però qüestionar-nos no és una mala noticia, tot el contrari. És el primer pas per saber quina part d'aquesta insatisfacció que sentim, depèn única i exclusivament de nosaltres. Qüestionar-nos és una invitació a la responsabilitat. La responsabilitat de decidir com volem interpretar, que volem construir.
