Les nostres arrels

D'arrels, n'hi ha de diferents tipus: pensaments, emocions, sentiments, fantasies, records, certeses, dubtes..., que s'interrelacionen formant un gran món subjectiu que necessitem fer sortir a la superfície per tal d'afrontarnos al nostre dia dia. Segons l'experiència de cadascú, aquestes arrels acaben tenint una forma determinada. Sovint, aquestes arrels queden tan enterrades que oblidem que les tenim, i per tant perden la ocasió d'ésser interrogades. Ens acabem identificant "amb el que ens passa" i perdem l'oportunitat d'identificar-nos "amb el que som". A tall d'exemple, si a una persona li passa una "desgràcia" sovint acaba dient "sóc un desgraciat" i no "sóc una persona amb qualitats i defectes a la que li ha passat una desgràcia". Tenim tendència definir-nos en funció del que passa a fora, i és normal, ja que en el nostre desenvolupament això és quelcom adaptatiu. Necessitem d'estímuls externs per crèixer, però hi ha un moment, en el que necessitem plantejar-nos quina forma han acabat tenint les nostres arrels i com les podem fer moure per tal que a fora pugui crèixer quelcom nou. 

L'autoconeixement com a punt de partida

Tot creixement s'assenta sobre una base. El creixement personal s'assenta sobre una base però també sobre unes arrels. L'autoconeixement permet palpar aquestes arrels. L'autoconeixement és el punt de partida del nostre creixement personal. 

Tota persona té unes potencialitats que es poden explorar i actualitzar. El creixement personal permet desenvolupar aquestes potencialitats mitjançant l'adquisició d'una consciència pròpia més plena. 

Es tracta d'enfocar la nostra mirada cap a les nostres arrels, entendre el seu moviment, qüestionar-lo i modificar-lo si cal. Dos arbres d'una mateixa espècie i amb les mateixes condicions externes poden crèixer de formes diferents. Un pot arribar a donar fruits i l'altre no. L'arbre que no té fruits pot centrar tota la seva atenció cap a l'exterior i no entendre que li està passant. Però pot considerar la possibilitat d'explorar les seves arrels i veure com això li dona la clau que necessita per tal que, en les seves branques, hi creixin fruits. Els dos arbres no són tant diferents. Els dos tenen la mateixa potencialitat, la diferencia està en que un encara l'ha de descobrir, actualitzar i desenvolupar. 

L'autoconeixement permet una nova forma de veure el món?

Una mateixa realitat pot ser interpretada de formes molt diferents. Ens relacionem amb el que ens envolta en funció del que som. Un món intern i un d'extern que es retroalimenten constantment. Però molts cops, el que veiem a fora no ens agrada. En aquests moments és important plantejar-se quina part de nosaltres està implicada en aquesta realitat que ens crea insatisfacció. No coneixem el món d’una manera immediata, sinó que el construïm. El construim utilitzant un conjunt de paràmetres (pensaments, creences, relacions de causa-efecte, emocions desbordants...) que hem anat adquirint i desenvolupant durant el llarg de la nostra vida. L'autoconeixement ens permet aturar-nos i plantejar-nos quins són aquests parámetres, i el més important de tot: ens permet qüestionar-los. Qüestionar aquests paràmetres és un treball personal intens i complicat ja que aquests esquemes són els que ens han permés fins ara afrontar la nostra realitat, i per tant som molt fidels a ells. Ens trobem tan identificats amb aquests paràmetres que qüestionar-los és el mateix que qüestionar-nos a nosaltres mateixos. Però qüestionar-nos no és una mala noticia, tot el contrari. És el primer pas per saber quina part d'aquesta insatisfacció que sentim, depèn única i exclusivament de nosaltres. Qüestionar-nos és una invitació a la responsabilitat. La responsabilitat de decidir com volem interpretar, que volem construir. 

Què és el l'autoconeixement?

L'autoconeixement és un procés personal que implica introspecció. Es tracta de definir-nos en funció de la nostra experiència més íntima. Aquest procés obre les portes cap a una nova visió de nosaltres mateixos, que es tradueix molts cops, en una nova forma de vincular-nos amb la nostra realitat quotidiana.